Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
Castell de Vallverd (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns vestigis de murs
mosaics de Bell-lloc
![](/sites/default/files/media/FOTO2/mosaic_Bell-lloc.png)
El mosaic del Circ
Nom amb el qual és conegut un conjunt de tres mosaics trobat a la masia de can Pau Birol (actualment on hi ha el col·legi de Bell-lloc del Pla), prop de Girona, l’any 1876.
Les tres peces es coneixen com el mosaic de Bellerofontes, el mosaic de Teseu i Ariadna i el mosaic del Circ Aquest darrer fa 7 m per 3,40 m i representa una cursa de circ segurament al Circ Màxim de Roma És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà Els tres mosaics són exposats al Museu d’Arqueologia situat al monestir de Sant Pere de Galligants
Casa forta de la Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII
Santes Creus (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada
Cristóbal Cortejo
Música
Nom de diversos membres d’una família d’orgueners d’origen toledà.
El llinatge és documentat entre el 1493 i el 1569 i els seus membres consten entre els primers que desenvoluparen aquesta tasca en terres de Castella la Nova, Castella la Vella i Extremadura Hereus de l’orgue gòtic, començaren a descompondre’l per tal de poder individualitzar jocs que formen blocs més o menys compactes, brillants o densos Tot i que el nom pot correspondre a diversos artesans del mateix nom, el primer de qui es té notícia fou un Cristóbal Cortejo, datat entre el 1493 i el 1553, a qui seguí el seu fill Pedro, o Pedro Pérez, documentat entre el 1558 i el 1569
William Caxton
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Escriptor i tipògraf anglès.
En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…
Sant Simeó de Castellnou de Bassella
Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…
Sant Vicenç de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà
Sant Cristòfol de Mesons (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
El llogaret de Mesons, situat entre les viles de Junyent i Castellàs, prop de Freixa, apareix documentat l’any 1089, com a límit, a llevant, del castell de Rocafort La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la diòcesi d’Urgell, els anys 1314-15, i pertanyia al deganat de Montenartró, on encara consta en un llistat d’esglésies parroquials datat al final del segle XV Posteriorment passà a dependre de l’església de Vilamur, d’on fou segregada al principi del segle XX per a…
Sant Adrià (Lladorre)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on devia estar emplaçada aquesta església, probablement en algun punt situat entre les poblacións de Lladorre i Tavascan Es coneix per la menció que en fa la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 Segurament devia estar vinculada al mas de Sant Adrià, de la Vall de Cardós, esmentat en el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri datat vers l’any 1338 “ Primerament lo mas de Sant Adrià que a nom Bertran Mals, fa XII diners de quisties Item fa perna, delme de totes coses, aral te Joan Armengou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina