Resultats de la cerca
Es mostren 1078 resultats
Sobirania i justícia
Dret
Associació constituïda el maig del 2009 amb l’objectiu de promoure la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques
Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn, per Isabel-…
Zehar
Butlletí de la institució cultural Arteleku que es publica en castellà i en basc.
Aparegué per primera vegada al final del 1989, i en la seva etapa inicial 16 números, coordinat per Maya Aguiriano, volgué ésser una revista d’informació artística A partir de l’agost del 1992 inicià una segona etapa 12 números, s’hi incorporaren nous collaboradors i es volgué convertir en un espai de pensament i memòria Al mes d’octubre del 1995 començà la tercera etapa, sota la direcció de Miren Eraso, que consolidà la publicació com a vehicle d’opinió i de debat, incorporà els interessos de la comunitat artística més propera i amplià la participació, dins una voluntat de…
festival de Darmstadt
Música
Cursos organitzats a Darmstadt (Alemanya) i concebuts el 1946 per Wolfgang Steinecke com a festival per a donar-hi a conèixer les tendències musicals més modernes.
Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com Stockhausen,…
El Parlament de Catalunya vota a favor de l’autodeterminació
En la sessió de cloenda del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova una proposició presentada pel Partit per la Independència en què es ratifica el dret del poble català a l’autodeterminació La proposició és aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i PI, l’abstenció del PSC i IC i els vots en contra del PP En la mateixa sessió, el Parlament rebutja una proposició d’ERC que demanava la reforma de la Constitució i l’Estatut En aquest cas, voten a favor de la proposta ERC, IC i PI, CiU i PP ho fan en contra i el PSC s’absté
Ulrich Zwingli
Música
Reformador suís.
Rebé una sòlida formació musical i arranjà fins i tot algunes cançons per als oficis, però, en el marc del vell debat sobre la legitimitat de l’ús litúrgic de la música i en el context reformista en el qual s’inscriví, Zwingli representà la línia més hostil a la pervivència de la música en la litúrgia reformada Per a ell, la música era com un obstacle oposat al fidel, una porta oberta a l’espectacularització de la pregària que no podia sinó falsejar la fe del creient Vista així, la música quedava reclosa, doncs, a l’àmbit profà i principalment a la intimitat de l’esfera privada
La presidenta del Parlament de Catalunya declara davant del TSJC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declara davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent Al cap de dos dies 18 de desembre, el Tribunal Constitucional TC obre un nou procediment contra Forcadell i contra quatre membres de la mesa del Parlament per haver admès a tràmit les resolucions del debat de política general que preveien el referèndum El 20 de desembre, funcionàries del TSJC lliuren personalment a…
L’absentisme parlamentari impedeix aprovar un pla contra els maltractaments
El Congrés dels Diputats aprova un projecte de llei per a introduir algunes reformes en el Codi Penal L’absència de diputats del PP i CiU, combinada amb l’abstenció del PSOE, CC i el Grup Mixt, impedeix la inclusió d’unes esmenes ja aprovades al Senat per a poder qualificar de delictiu l’exercici de violència física o psíquica sobre la parella o els fills i les situacions d’assetjament sexual El dia 29 la cambra torna a posar a votació les esmenes, que són aprovades gairebé per unanimitat, mentre els partits aprofiten el debat per a recriminar-se mútuament la situació viscuda…
Associació Catalana de Crítics d’Art
Art
Associació que agrupa professionals actius en els àmbits de la crítica, la difusió i l’estudi de l’art.
L’ACCA és una associació de caràcter professional amb presència activa en la vida artística i cultural catalana Fundada l’any 1978, és la secció catalana de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA, una ONG integrada per 4200 membres i més de 60 seccions arreu del món Des del 1982 concedeix els premis ACCA de la Crítica d’Art per l’Assemblea General a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística El símbol de l’ACCA fou creat expressament per Joan Miró i donat a l’associació l’any 1979
Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica
Història
Centre especial de recerca creat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.
Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya…
Louise Labé
Literatura francesa
Poetessa francesa.
Pertangué a l’escola lionesa, integrada per Maurice Scève, Olivier de Magny i Pernette du Guillet Filla i muller de rics fabricants de cordes fou anomenada la Belle Cordière , escandalitzà els seus contemporanis amb la seva actitud de dona alliberada muntava a cavall, practicava l’esgrima, estudiava les ciències La seva obra lírica és una síntesi de la literatura amorosa europea en el Débat de folie et d’amour 1556, en les tres elegies 1555 i en els sonets 1555 celebra, amb subtilesa i to apassionat, els sentiments amorosos la seva obra, plena de vitalitat renaixentista, deu tant a Petrarca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina