Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Sant Salvador de Torroella (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Torroella Des de molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El castell és documentat des del 996 i l’església apareix esmentada el 1205 i el 1291, mentre que no és citada com a parròquia fins el 1391 L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica
Sant Feliu de Monistrol de Calders
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que ha conservat fins a l’actualitat El lloc de Monistrol és documentat des del 974, i l’església apareix el 1017, mentre que el 1075 la trobem amb la categoria de parròquia L’edifici actual no respon a una edificació romànica
Sant Jaume de la Coma (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn L’edifici actual no sembla que conservi res de l’antiga construcció romànica
Miquel Castellví
Historiografia catalana
Heraldista.
Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable al s XVIII
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Sant Daniel de Palou (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Palou No degué passar de capella rural El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1285 Es devia aixecar en l’actual puig de Sant Daniel, tocant a la riera Fonollosa, però no és palesa cap resta que permeti de distingir cap part de l’edifici
Sant Pere dels Homs (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Cans No degué passar mai de capella rural L’església fou donada el 950 al monestir de Santa Cecília de Montserrat pel comte Borrell, juntament amb Santa Maria i Sant Mamet si bé aquestes apareixen posteriorment en la documentació, Sant Pere desapareix totalment L’edifici actual no respon a una construcció romànica
Ermengol II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1010-35).
Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa
baró
Història
A l’alta edat mitjana, home notable.
El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella
Sant Nicolau o Sant Salvador de Paneres (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina