Resultats de la cerca

Professor, des del 1951, de l’escola de cinematografia de Budapest El seu art es desplegà amb Ház a sziklák alatt ‘Casa al peu de les roques’, 1958 i Megszállottak ‘Els obsessionats’, 1961 Entre els directors de cinema hongaresos de la postguerra fou el primer a adoptar el llenguatge fílmic modern amb Elveszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1962, Az utolsó előtti ember ‘El penúltim home’, 1963, Olelkezo tekintetek ‘Una altra manera’, 1982, etc El seu film Szerelem ‘Amor’, 1971, rodat a base de contes de Tibor Déry, representa una fita en la història del cinema hongarès i guanyà el Gran…

El 1926 emigrà a Amèrica i, després de passar per Cuba, s’establí a Ciutat de Mèxic, on treballà d’agent comercial Retornà a Catalunya i s’installà a Barcelona, on realitzà els estudis de peritatge mercantil a l’Acadèmia Cots de Barcelona El 1929 s’incorporà a la companyia Zurich-Hispania com a inspector Admirador de les idees maçòniques, ingressà en un grup A partir de 1830 s’inicià com a corredor per lliure Arran de la guerra civil, el 1936 es traslladà a Suïssa però al cap de poc retornà a Catalunya per lluitar en el bàndol republicà En acabar la guerra, marxà a l’Havana i, després a…

Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’…

Adolescent, ingressà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny El 1833 obtingué la pensió a Roma Fou deixeble d’Antoni Solà i de Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen Acomplí el seu compromís amb la Junta de Comerç barcelonina, que l’havia pensionat, enviant a l’Escola les obres originals corresponents Jasó —guix de dimensions naturals—, Latona i els llauradors —relleu de guix d’1,90 m d’alçada per 1,15 m d’amplada— i Deianita i el centaure Neso —guix de dimensions naturals— El 1845 fou contractat per l’…

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània de la…