Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…
Otakar Ševcík
Música
Violinista txec.
Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions de Viena,…
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…
Camille Marie Stamaty
Música
Compositor, professor i pianista francès.
Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents atacs reumàtics a…
Justus Johann Friedrich Dotzauer
Música
Violoncel·lista i compositor alemany.
La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa El 1798 debutà com a violoncellista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de JJ Kriegk Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850 Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda Com a intèrpret de violoncel palesà una tècnica avançada…
literatura anglonormanda
Literatura
Literatura importada a Anglaterra el 1066 amb la invasió dels normands i que, escrita en el dialecte d’aquests, perdurà fins entrat el s XIV.
Malgrat la introducció d’elements tradicionals anglesos, és considerada una variant de la literatura francesa, puix que n'adoptà els gèneres i els temes literaris Així, fou conreada la cançó de gesta Waldef, Horn e Rimenhild, Bovon de Hanstone , etc, el lai Havelok, Désiré, Du cor , etc i la novella de cavalleries Amadas et Ydoine , etc També han estat conservades nombroses obres històriques Estoire des Engleis, de Geoffrey Gaimar, s XII l' Histoire de Guillaume de Maréchal, s XIII, etc, religioses vides de sants, traduccions de la Bíblia i d’obres llatines, didàctiques, morals, etc,…
Museu Comarcal de l’Anoia
Museu
Institució creada el 1982 a Igualada que aglutina el Museu de la Ciutat i Comarca, creat el 1979, el Museu de la Pell, inaugurat el 1954, el Museu Tèxtil, fundat l’any 1955, i també l’antiga adoberia de Cal Granotes, del s XVIII.
El Museu de la Pell, el més destacat del conjunt, és el primer de l’Estat espanyol i el tercer d’Europa en el seu gènere S'hi expliquen les diverses fases de l’elaboració de la pell i les seves aplicacions Des del 1990 disposa d’una secció, notable per la seva espectacularitat, on s’explica el sistema primitiu de fabricació d’adobs L’any 1993 el museu obrí al públic, a l’antiga fàbrica de cal Boyer d’Igualada, l’espai destinat a presentar la màquina de vapor Al maig del 1995 hom inaugurà el nou muntatge del Museu de la Pell que, amb un plantejament universalista, mostra el sentit cultural i…
Gabriel Siscar i Siscar
Història
Matemàtiques
Marí, matemàtic i polític.
Era nebot de Gregori Maians i Siscar i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…
Josep Narro i Celorrio
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i il·lustrador.
Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del Barcarès i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina