Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Jesús Guridi Bidaola
Música
Compositor basc.
Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…
Gimnàs Águilas
Judo
Club de judo de Barcelona.
Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs
Centro para la Difusión de la Música Contemporánea
Música
Centre adscrit a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, del Ministeri d’Educació i Cultura, creat a Madrid l’any 1985 amb l’objectiu de fer arribar la música actual a un públic més ampli i potenciar l’estudi i l’experimentació de les noves tendències musicals.
El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres Musicals per a Ràdio
Lluís Zurdo de Olivares
Història
Transports
Ferroviari i polític castellà.
De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i diversos…
baronia de Savassona
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell.
Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada
Torre Gombau (Barcelona)
Art romànic
De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi
Pompeu Audivert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…
Marco Denevi
Literatura
Teatre
Narrador i dramaturg argentí.
El 1955 obtingué el premi Kraft de novella per Rosaura a las diez , considerada per la crítica com la seva obra més encertada El seu conte Ceremonia secreta obtingué el premi Life 1960 i li donà la fama Escriví diverses obres de teatre Los expedientes 1957, El emperador de la China 1959 i El cuarto de la noche 1962 llibres miscellanis Falsificaciones 1966 i Parque de diversiones 1971 i novelles, com ara Los asesinos de los días de fiesta 1972 També practicà el periodisme polític D’entre les seves darreres obres destaquen Salón de lectura 1974, Enciclopedia secreta de una familia…
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
Josep Ribot i Fontserè
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a El Guardia Nacional 1836 i El Vapor 1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes El Dómine Lucas 1845 i El Áncora 1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al diari La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina