Resultats de la cerca

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

El diferencial és cobert mitjançant subvencions o fons públics Anomenat també crèdit “tou”, hom en justifica el caràcter discriminatori per raons socials grups de renda baixa, àrees endarrerides o en declivi industrial o econòmiques inversions necessàries però de baixa rendibilitat o alt risc

I és el disc | z | i F α,β,γ z és la suma de la sèrie hipergeomètrica per al valor z de la variable És solució de l’equació diferencial z 2 - z y' + 1+α+β z -γ y´ +αβ y = 0

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Professor a Princeton, es dedicà especialment a l’estudi de la geometria diferencial i de la topologia Treballà amb MWedderburn, John WYoung i JHCWhitehead Publicà Projective Geometry 1910-08, en 2 volums, Analysis Situs 1922, The Foundations of Differential Geometry 1932, etc

Els operadors diferencials, gradient , divergència i rotacional , admeten, en termes seus, les expressions

Es realitza durant la metafase de cèllules cultivades in vitro amb la finalitat d’evidenciar les diferents bandes que permetran la identificació dels cromosomes, ja sigui individualment o bé per parelles, ja que cada cromosoma exhibeix un patró de bandes distint i característic El bandatge cromosòmic representa un ajut important en la detecció d’algunes anomalies genètiques

Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972

Deixeble de Leibniz i de Johann Bernoulli, donà a conèixer el càlcul diferencial i integral inventat per Leibniz i establí la regla que duu el seu nom Amb una prosa elegant i didàctica, escriví Analyse des infiniment petits pour l’intelligence des lignes courbes 1696