Resultats de la cerca
Es mostren 1277 resultats
Partido Sindical Laborista
Partit polític
Partit fundat al setembre de 1935 a Barcelona.
Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident
Conservadors de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al gener de 1980 a Barcelona amb un ideari conservador articulat entorn de l’antimarxisme i del “mantenimiento y defensa de los valores de la civilización cristiana”.
Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política
Col·lectiu Comunista de Catalunya
Partit polític
Grup marxista i independentista fundat el 1977 per una escissió de Bandera Roja.
Collaborà amb el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional i participà en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra , on s’incorporà com a corrent Dirigents Joan Oms, Antoni Montserrat, Consol Casals i Maria Olivares Edità Quaderns de Debat
Jindřich Matiaš Thurnu
Història
Militar
Militar txec.
Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se
Federació Local de Sindicats d’Oposició de València
Història
Organisme que reuní, els anys 1933-36, els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició
.
Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15 450 afiliats i 13 sindicats desembre del 1935 Publicà “El Combate Sindicalista” 1933-36
Francesc Albó i Martí
Política
Dret
Polític i advocat.
Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques
Revolta
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1991 com a resultat de la fusió de les seccions de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià de la Liga Comunista Revolucionaria i del Movimiento Comunista de España (a la resta d’Espanya donà lloc a Izquierda Alternativa).
Els dirigents foren Josefina Rubio, M Jesús Pinto i Jordi Mollón Una crisi interna en provocà la dissolució a l’octubre de 1993 Els exmilitants del Moviment Comunista fundaren Acció Alternativa, associació de caire apartidista Edità Demà 1991-1993
Coalición de Defensa Obrera
Partit polític
Fundada al maig de 1935 a Barcelona, també fou coneguda com a Coalición de Defensa Obrera Democrática, Coalición Democrática de Defensa Obrera i Partido de Coalición Democrática de Defensa Obrera.
El seu objectiu era “defender por todos los medios legales los intereses de los trabajadores” Dirigents Baltasar Almuzara president de la Junta Directiva i Juan Chapa Talens president del Consell Directiu regional Tot just creada, s’adherí al Partido Agrario Español
Charles Lindlew Wood
Història
Vescomte de Halifax.
Fou un dels dirigents dels anglocatòlics anglicanisme , i presidí durant més de 50 anys l’English Church Union La seva preocupació per la unió de les esglésies el dugué a promoure, amb el cardenal Mercier, les converses de Malines 1921- 26
Confederació Esportiva de Catalunya
Esport general
Institució esportiva de Barcelona fundada el 1922.
Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…