Resultats de la cerca

Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic

Estudià a Viena, i actuà alguns anys com a violinista Debutà com a director a Leipzig Fou director de l’Òpera de Budapest 1893-95 i féu tournées per Europa assolí èxits a Londres Fou dels primers a enregistrar música simfònica en discs Cinquena simfonia , de Beethoven, 1913 Fou mestre d’Albert Coates

El 1934 formà part de l’orquestra de Teddy Hill i, posteriorment, de les de Fletcher Henderson 1936 i Artie Shaw 1944-45, amb les quals adquirí un gran renom Collaborà també amb Billie Holiday, amb qui enregistrà nombrosos discs El seu estil constitueix una transició entre Louis Armstrong i Dizzy Gillespie

Construí diversos instruments de física, sobretot d’òptica micròmetres, teodolits, ulleres, etc, i el 1768 inventà un tipus de màquina electroestàtica, proveïda d’uns discs de vidre, que fou una de les més conegudes al seu temps També estudià l’expansió dels metalls i establí un mètode per a traçar cercles graduats

Fill del compositor Marià Mayral i Doz Saragossa 1878 — Barcelona 1962 Estudià al conservatori del Liceu El 1931 debutà a Barcelona Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50 Posteriorment dirigí grups corals Enregistrà alguns discs

Dedicada des dels primers temps a l’explotació de cadenes de radiofonia, ha diversificat progressivament les seves activitats no tan sols al camp dels mass-media on controla emissores de ràdio i televisió, sinó també a camps com l’electrònica, el material de comunicació i els discs El seu domicili social és a Nova York

Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs

Era formada per vuitanta instrumentistes i actuà a diverses ciutats catalanes Manresa, Tarragona, Tortosa, etc, i al Palau de la Música Catalana, de Barcelona Dedicà especial atenció a la música catalana Amb intervals d’inactivitat, actuà fins l’any 1942 Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs

El seu nom real és Zinka Kunc Estudià a Zagreb, a Praga i a Nova York Debutà el 1927 a Ljubljana amb Il trovatore , de Verdi El 1937 cantà a Salzburg i passà al Metropolitan de Nova York, on cantà habitualment fins els anys seixanta Es destacà en el repertori verdià i enregistrà diversos discs

Pertanyent a l’escola cool , desenvolupà un estil aeri i lleuger Entre el 1947 i el 1949 obtingué un gran èxit en formar part, dins l’orquestra de W Hermann, del quartet de saxofonistes ‘Four Brothers’ Posteriorment, formà diversos conjunts, amb els quals enregistrà nombrosos discs Els anys seixanta fou un dels principals difusors de la bossa nova