Resultats de la cerca

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861

El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975

Emigrà als EUA el 1864 i creà a Saint-Louis el Post Dispatch 1878 Més tard comprà The World 1883, un dels diaris més importants de Nova York El 1903 donà un milió de dòlars a la Universitat de Colúmbia Nova York per a la creació d’una Escola de Periodisme Instituí els premis que porten el seu nom i que atorga cada any la universitat esmentada des del 4 de juny de 1917

L’agricultura és el principal recurs econòmic gira-sol, tabac, ajudada per les manufactures La capital és Majkop Adiguèsia era el nom indígena de Circàssia , país annexionat a l’imperi rus el 1829 pel tractat d’Adrianòpolis Una part important dels seus habitants, anomenats circassians, txerkessos o adigués, emigrà a l’imperi otomà en 1858-64 i després del 1877 L' oblast’ autònoma fou creada el 1922 Dissolta l’URSS 1991, Adiguèsia esdevingué una república del nou estat rus

Emigrà a Israel el 1937 La seva poesia trenca amb els corrents simbolistes i heroics de la generació precedent, i introdueix en la poesia hebrea el to personal, la inquisició existencial i l’espontaneïtat Alguns dels seus reculls poètics són Kěḥulim wa-adumin ‘Blaus i roigs’, 1963, Qetaf ‘Bàlsam’, 1971 i Ayalà ešlaḥ otakh ‘Gasela, t'aviaré’, 1972 Li foren atorgats nombrosos premis literaris com ara el Šlonski 1961, el Bialik 1971 i el premi Israel 1981

S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29

Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses