Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats…
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
Friedrich August Kekulé von Stradonitz
Química
Químic alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades
immunoglobulina
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes (A, M, G, D, E) que poden separar-se per immunoelectroforesi del grup de les gammaglobulines
.
Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina
ferrocè
Química
Substància cristal·lina molt estable, de color taronja.
Fou descobert el 1948 per SA Miller Té un notable interès teòric a causa dels seus enllaços π deslocalitzats, i presenta una estructura, anomenada de sandvitx , formada per l’àtom central de Fe, situat entre els dos anions ciclopentadienil, que donen una gran estabilitat al compost
deuteració
Química
Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri, com a traçador.
Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc
antena parabòlica
Antena formada per una superfície conductora en forma de casquet de paraboloide, en un dels focus del qual és situat el transmissor o receptor.
En aquesta antena, les ones electromagnètiques rebudes d’un punt allunyat són reflectides per la superfície parabòlica i concentrades en el focus hom aconsegueix així una gran directivitat És usada preferentment per a transmissió o recepció a molt altes freqüències en radar, comunicacions via satèllit, comunicacions militars de campanya, enllaços de TV per microones, etc
fosfonitrílic | fosfonitrílica
Química
Dit dels composts formats per cadenes lineals o cícliques on alternen àtoms de N i de P amb dos substituents sobre cada àtom de fòsfor.
La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina