Resultats de la cerca

Càlcul aplicat, formes indeterminades L’Hôpital astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida Halley corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat Jakob –i James, Jacques– Bernoulli corbes, quadrats màgics, mapes de la Hire òptica, corbes, teoria d’equacions Tschirnhausen

La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’…

Fou professor a Helmstedt 1788-1810 i a Halle 1810-25 Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi Publicà Disquisitiones analyticae 1797 i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis , entre altres obres

Estudià les sèries de funcions, la teoria de les probabilitats, les integrals, l’àlgebra, la geometria descriptiva, etc Publicà un Traité de géométrie , juntament amb Comberousse Establí un teorema, molt conegut i que duu el seu nom, sobre els sistemes d’equacions lineals

Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions

Treballà especialment en el camp de la resolució de les equacions diofàntiques, en el de l’estudi axiomàtic dels enters naturals i en el de la caracterització dels automorfismes de les àlgebres simples En lògica, contribuí al desenvolupament de la teoria intuïcionista

Si a , b és el centre i r el radi, la seva equació cartesiana és x – a 2 + y – b 2 = r 2 i les seves equacions paramètriques són x = a + r cos t , y = b + r sin t El perímetre val 2π r

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions

Fou professor de l’École Polytechnique i membre de l’Académie des Sciences 1886 Investigà sobretot la geometria de les corbes i les superfícies algèbriques, i les funcions ellíptiques i llurs aplicacions Fou el descobridor de les invariants diferencials amb els seus treballs sobre equacions diferencials