Resultats de la cerca

El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud

Un sverdrup Sv = 10 6 m/s dimensions L 3 /T Són valors típics de transport de 10 a 150 Sv per al corrent pacífic equatorial, de 50 a 150 Sv per al corrent del Golf, i 290 Sv per al corrent circumpolar antàrtic Rep el seu nom de l’oceanògraf i meteoròleg noruec Harald Ulrik Sverdrup

La capital és Scarborough Té una longitud de 40 km i 12 d’amplada màxima D’origen volcànic, la part nord és muntanyosa, amb la màxima altitud a 572 m El clima és equatorial, amb una pluviositat anual de 1 527 mm, i hiverns sotmesos a l’amenaça dels ciclons Produeix cacau, cafè, canya de sucre i tabac

Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial

Funcionari colonial des del 1944, fou vicepresident del govern autònom 1964-68 i president de la República 1968-79 Amb poders dictatorials, el 1972 es féu proclamar president vitalici i perseguí tota oposició política i tribal Guinea Equatorial Enderrocat per un nebot seu, el coronel Teodoro Obiang Nguema, que li succeí com a cap d’un govern militar, fou jutjat i afusellat

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Comptà amb una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Tingué una fàbrica de contraplacats a Tarragona 1964-90, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats, que tancà el 1985

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973