Resultats de la cerca

Existeix en certes toxines i en alguns verins, i pot ésser formada per l’organisme mateix com a anticòs davant l’acció de determinats antígens com, p ex, l’antiestreptolisina

Pot ésser provocada pel verí de serps i d’abelles, per alcaloides com la digitonina i també per reacció serològica específica amb les aglutines del grup sanguini no tolerat, entre d’altres

Definició La incompatibilitat Rh materno-fetal és la circumstància que es presenta quan una dona amb sang de factor Rh negatiu té un embaràs i l’infant és Rh positiu Aquesta eventualitat pot originar una alteració molt greu del fetus o el nounat anomenada malaltia hemolítica del nounat , en què el sistema immunitari de la mare ataca els glòbuls vermells fetals, els destrueix i origina una sèrie de trastorns capaços de provocar la mort del fetus o de l’infant nounat Causes La base de l’alteració es troba en les característiques de la compatibilitat sanguínia, en aquest cas la d’un grup d’…

L’anomenada aplàsia medullar és una alteració molt greu de la medulla òssia que es caracteritza per un desenvolupament insuficient de les cèllules mares hematopoètiques Així, es presenta una notable disminució de la producció d’elements sanguinis i, per tant, un defecte de la concentració que mantenen en la sang L’aplàsia medullar, característicament, genera una manca de totes les cèllules sanguínies, tant d’eritròcits com de leucòcits i plaquetes Aquest trastorn és també anomenat anèmia aplàsica , perquè una de les manifestacions de l’aplàsia medullar és l’anèmia, és a dir, una disminució de…

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…

Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

Els que són patògens per a l’home són Plasmodium vivax, agent de la febre terçana benigna, Pmalariae , de la febre quartana, i Pfalciparum , del paludisme perniciós o maligne La transmissió de la malaltia té lloc de l’individu malalt o portador a l’individu sa, a través de la picada de mosquits anòfels, en els quals el paràsit es reprodueix de forma sexuada El 2002 es publicà la seqüència del genoma de Plasmodium falciparum Al mateix temps, es publicà també la seqüència del mosquit vector d’aquest paràsit, Anopheles gambiae Les dades indiquen que una elevada proporció dels gens de P…