Resultats de la cerca

Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades a consolidar…

Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal

Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties

Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata

Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre…

Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric

En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres

Incolors i solitaris o colonials, n'hi ha de lliures, nedadors en diversos tipus d’aigües, i de fixos, la majoria dels quals són comensals, paràsits o simbionts Certes espècies, a més del flagel o dels flagels, tenen pseudopodis En forma de cist quitinós, poden perdre el flagel La reproducció és asexual, per divisió simple o múltiple, o sexual per gàmetes singàmia És un grup heterogeni que comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals

L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos

Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred Es poden…