Resultats de la cerca

Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i…

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

És un estel supergegant vermell i pertany al tipus espectral M1

Fou calculada per primera vegada el 1939 per R Oppenheimer i GM Volkoff sobre la base d’un treball previ de R Tolman Actualment s’estima en unes 3 masses solars, la qual cosa significa que un estel de neutrons amb una massa superior no pot evitar el collapse gravitatori i esdevé un forat negre

Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…

L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard

L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l’ aberració de la llum

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model…

Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així…

A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…