Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
Miquel Puiggarí i Llobet
Física
Físic matemàtic i farmacèutic.
El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química aplicada a la…
administració
Dret civil
Acte de conservació i d’explotació d’un patrimoni universal o de béns concrets, realitzat d’acord amb la natura dels béns i amb la llei o amb els poders atorgats.
Els actes d’administració, o administració ordinària, són normalment actes prudents, no pas arriscats, destinats essencialment al gaudi, conservació i ús de la cosa o patrimoni, inclosa la seva explotació normal La distinció entre els actes d’administració i els de disposició, o administració extraordinària, és una qüestió molt debatuda, especialment respecte als actes de venda i als d’alienació Normalment, la facultat per a realitzar actes d’administració neix d’un document d’atorgament de poders on són concretades les facultats de l’administrador, però pot existir també sense…
Cimera de Maastricht
Economia
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s’aprovà el Tractat de la Unió Europea (o de Maastricht).
La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels…
Joan Texidor i Cós
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona 1879-80, Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña 1884, Apuntes para la flora de España 1869, Flora farmacéutica de España y Portugal 1871, Nuevos apuntes para la flora de España 1872, Tratado de materia farmacéutica mineral 1873 i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática , en collaboració amb A Casasa 1885 Dirigí la revista El Restaurador Farmacéutico En…
Nazario González González
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce…
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
Universitat d’Oriola
Institució d’ensenyament superior creada a Oriola el 1569 pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Pérez.
El 1592 el papa Climent VIII disposà que la nova universitat acollís totes les facultats i ciències teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi pogués obtenir el grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre El rector del collegi seria el canceller de la universitat No aconseguí l’aprovació reial fins el 1646, que li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València Fou la més important del regne després d’aquesta El 1786 disposava de 24 càtedres, un claustre d’uns 100 doctors i prop de 300 estudiants Experimentà diverses…
psicotòxic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que destrueix o anul·la les facultats mentals..
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials segons els casos i els països…
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina