Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Angelí Castanyer i Fons

Angelí Castanyer i Fons
© Família Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Germà de Josep Castanyer i Fons Fou collaborador de les revistes Germania 1924-1926, Nostre Teatre , Taula de Lletres Valencianes , el Camí , el Timó i El País Valencià Fou membre fundador 1931 del Centre d’Actuació Valencianista responsable de publicacions i propaganda i del Partit Valencianista d’Esquerra Signatari de les Normes de Castelló el 1932 i membre de l’equip director de PROA Durant la guerra del 1936, fou designat 1937 Comissari de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València amb Francesc Bosch i Morata de conseller, i membre 1938 de la Comissió Permanent del…
Antoni Colechà
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786, conreà la pintura d’història i, sobretot, els temes florals
Abū Iṣḥāq Ibrāhīm ibn Hafāǧa
Literatura
Poeta andalusí iniciador d’una escola poètica continuada pel seu nebot ibn al-Zaqqāq.
Per les seves composicions sobre temes florals o paisatgístics fou conegut amb el sobrenom d' al-Ǧannān ‘el Jardiner’ Dóna notícia de diverses inundacions del Xúcar
llaceries
Arquitectura
Motius geomètrics o florals enllaçats entre ells amb la continuïtat d’un fris i que constitueixen un ornament arquitectònic.
viola
Literatura
En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.
Ignasi Ferrer i Carrió
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i gramàtic.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb…
,
Fens
Regió
Comarca plana i baixa de l’est d’Anglaterra, que comprèn els comtats de Lincoln, Cambridge i Huntingdon, estesa entorn de l’estuari de Wash.
Coberta antigament d’aiguamolls, els treballs de drenatge i l’aplicació d’adobs l’han convertida en un ric sector agrícola, especialitzat en conreus hortícoles i florals destinats al mercat de Londres
nectari
Botànica
Òrgan que secreta nèctar.
Els nectaris tenen formes variades i són situats típicament en la flor nectaris florals , bé que en alguns casos es troben en altres parts, com ara els pecíols, les estípules, etc nectaris extraflorals
Bisceglie
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a l’Adriàtica.
Port de pesca i estació d’estiueig Té conreus florals, fruiters, llegums, ametlles, olives, exportats especialment a l’Europa central Indústries derivades de l’agricultura conserves, oli d’oliva i fabricació de mobles
Casa Nostra
Entitat catalana amb seu a Wallisellen, fundada el 1963 per aplegar els residents catalans a Suïssa.
Amb especial influència a la zona de parla alemanya, organitzà els Jocs Florals del 1968, a Zuric, i patrocinà els de Ginebra 1972 Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí “Plançó”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina