Resultats de la cerca

Juntament amb els seus germans Giuseppe i Romualdo fundà a Florència un important arxiu fotogràfic 1854 que actualment manté la seva activitat comercial com a editora d’art La base d’aquest arxiu la constituïren fotografies del patrimoni artístic florentí i italià en general, tema que juntament amb el retrat centrà l’activitat dels germans Alinari i que actualment permet considerar-los uns dels més importants cronistes de la Itàlia del s XIX

S'inicià en aquesta activitat a França Retornà a Catalunya després de la guerra civil de 1936-39 Com a repòrter gràfic fou collaborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49  1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…

Deixeble de FCatalà i Roca , ha treballat sobretot en els camps publicitari i industrial També ha intervingut en la illustració de llibres, i s’ha especialitzat en fotografies de paisatges Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la collecció ‘Imatge de Catalunya’ de l’editorial Destino

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

Fou collaborador habitual de la revista D’Ací i d’Allà Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui més tard se separà Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color es féu conèixer internacionalment en l’anomenada '' die transfer '

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i Fernández Barcelona…

El seu interès per descriure la realitat es concreta en fotografies directes i expressives que reflecteixen aspectes de les formes i de les condicions de vida dels americans Alguns dels motius que li interessaren més són l’arquitectura domèstica i rural, els pagesos treballà per a la Farm Security Administration , l’automòbil i els senyals de circulació, les eines, la publicitat, la vida urbana, etc Entre les publicacions amb fotografies seves destaquen American Photographs 1938 i Let Us Now Praise Famous Men 1941 Les fotografies de W Evans, d’una gran força plàstica, tenen alhora un gran…

La seva família s’establí a Barcelona el 1914 S'especialitzà en la realització i l’edició de postals que oferien visions panoràmiques de ciutats, paisatges i monuments, especialment de Barcelona Posà a punt noves tècniques La seva tasca ha estat continuada pel seu fill Alfred Zerkowitz Barcelona 1933

Estudià belles arts i s’inicià professionalment com a grafista Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, s’installà a París, on se centrà en els camps de la moda i la publicitat, en els quals es feu un nom publicant en revistes internacionals com ara Elle , Vogue , Jardin des Modes , etc De retorn a Catalunya, destacà també amb una sèrie de més de 200 retrats de personalitats que realitzà a la dècada dels anys setanta inici dels vuitanta, que reuní en el llibre Catalans 1984 Amb una certa preferència pel blanc i negre, la seva subtilesa en el tractament de la llum i l’habilitat en la…