Resultats de la cerca

Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de gust elegant…

Segon fill de Ferran III d’Augsburg, el 1658 fou coronat rei de Germània i emperador romà Home culte, rebé una completa educació humanística i fou un gran protector de la música Durant el seu regnat, Viena es convertí en un centre musical de primer ordre i, de manera especial, de desenvolupament de l’òpera italiana Entre els compositors que tingué al seu servei hi hagué, per exemple, GF Sances, A Draghi, MA Ziani, GB Bononcini o JJ Fux Leopold tocava diversos instruments, com ara el violí i la flauta, però destacava especialment com a clavicembalista També fou un compositor…

Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el…

Membre de la noblesa florentina, el seu primer recull poètic conegut és del 1579 Formà part de l’Accademia degli Alterati, i freqüentà el cercle artístic format pel comte Giovanni Maria Bardi, principal promotor de la Camerata Fiorentina, on fou concebuda l’òpera i d’on sorgiren els primers exemples d’aquest gènere Rinuccini collaborà amb Bardi en els textos dels intermedi en ocasió de les noces del gran duc Ferran I 1589, i el 1598 s’estrenà la que és considerada la primera òpera, Dafne , amb llibret de Rinuccini i música de Jacopo Corsi i Jacopo Peri Aquesta obra fou seguida, entre d’altres…

No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com a…

El 1679 formava part del cor a la catedral d’Ais de Provença Talment com A Campra i EJA Blanchard, fou alumne de Guillaume Poitevin, mestre de música de la catedral A partir del 1688, i a instàncies del seu mestre, fou nomenat vicemestre de capella i organista de la seu, càrrec que compartí amb un altre estudiant, Jacques Cabassol Poitevin es retirà el 1693 i Gilles li succeí com a mestre de música El 1697 fou nomenat director del cor de nens de la catedral de Tolosa La seva reputació i prestigi anaren en augment i la seva Messe des morts París, 1764 arribà a ser qualificada per J Mattheson…

Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle…

Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de…

N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i…

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…