Resultats de la cerca
Es mostren 2663 resultats
longitud de ruptura
Indústria tèxtil
Longitud de fil necessària perquè, en posició vertical i suspès per un cap, el fil es trenqui pel seu propi pes.
Això dóna una indicació sobre la resistència d’una classe de fil, amb independència del seu gruix
carta del temps
Exemple de mapa del temps de superfície
Meteorologia
Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un…
corró tàndem
Construcció i obres públiques
Compactadora autopropulsada amb dos eixos en cada un dels quals hi ha un corró llis vibrador.
És utilitzat en la compactació de capes de ferm i en la de terrenys en tongades de poc gruix
Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco
Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…
barrera de Ross
Regió
Part anterior d’un gran inlandsis
del continent antàrtic situada al llarg del paral·lel 78° S aproximadament.
Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross
cromar
Tecnologia
Recobrir un metall amb crom dipositat electrolíticament a fi de protegir-lo de l’atmosfera.
El metall base és, normalment, acer al carboni La capa de crom té un gruix entre 0,01 i 0,6 mm
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
columna geològica
Geologia
Representació gràfica vertical que mostra l’ordre de successió i les relacions de les formacions estratigràfiques d’una regió.
Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils
envà
Construcció i obres públiques
Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes.
Els envans formen la distribució interior de l’espai d’una construcció i, un cop enguixats, tenen un gruix de 5,5 cm
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…