Resultats de la cerca
Es mostren 14559 resultats
comunisme de guerra
Política
Etapa (1918-29) de la política econòmica del govern bolxevic que seguí el període de capitalisme d’estat.
Donà pas a l’anomenada Nova Política Econòmica , a causa de la dislocació econòmica que es produí El comunisme de guerra, amb una política de salaris igualitària, fou un experiment de transició al socialisme Entre les seves realitzacions cal assenyalar la nacionalització total de la producció comitès de pagesos pobres requisaven les terres i llur utillatge als kulaks , supressió del mercat organitzat i instauració d’un monopoli estatal, centralització total de la gestió industrial, instauració del treball obligatori i militarització de certs sectors
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució acusava el…
Guerra i política
El 1859 i el 1898 poden ser dos anys per a marcar les llindes d’un període històric Ambdós comparteixen l’esclat de sengles guerres exteriors amb components colonials Foren, però, dos conflictes bèllics absolutament contraposats, victòria al primer, derrota al segon entrada triomfal al nord d’Àfrica el 1859, sortida vergonyosa del Carib i les Filipines el 1898 d’iniciativa plena el victoriós, a remolc de fets aliens no volguts el que acabà amb la desfeta amb ressons d’entusiasme manipulat el del Marroc, amb plena oposició popular, malgrat la pressió governamental popularitzadora des de…
guerra d’Àfrica
Història
Conflicte armat entre Espanya i el Marroc (1859-60).
La declaració de guerra, que tingué lloc el 22 d’octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es produí quan el cap del govern espanyol Leopoldo O'Donnell es trobava en una situació parlamentària difícil i motivà un gran entusiasme popular Fou organitzat un exèrcit expedicionari d’uns 40 000 homes, manat per O'Donnell Les operacions començaren al novembre, amb una marxa des de Ceuta cap a Tetuan, al llarg de la qual tingueren lloc la batalla de Los Castillejos 1 de gener de 1860, Tetuan 4 de…
guerra de Granada

La rendició de Granada (1882), oli de Francisco Pradilla
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…
segona guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC.
Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí…
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…
alt de Guerra
Muntanya
Muntanya (913 m) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
César Guerra Peixe
Música
Compositor brasiler.
Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a guitarra,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina