Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica…
Benjamin Franklin
Música
Polític, filòsof i científic nord-americà.
Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda
mànec

Mànec de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural d’alguns instruments cordòfons, de forma allargada, que sobresurt de la caixa de ressonància.
A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és parallela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda Al mànec sovint s’hi integren el claviller , les celletes i els trasts
acompanyament
Música
Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental per tal de sostenir-la tot completant-ne o posant-ne en relleu, sovint, el contingut harmònic.
No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
funció
Música
Relació que un grau melòdic o harmònic estableix amb la resta de graus (el terme és especialment aplicat a la relació que estableix amb la tònica).
Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte…
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina