Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
acompanyament
Música
Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental per tal de sostenir-la tot completant-ne o posant-ne en relleu, sovint, el contingut harmònic.
No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites
Benjamin Franklin
Música
Polític, filòsof i científic nord-americà.
Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
mànec

Mànec de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural d’alguns instruments cordòfons, de forma allargada, que sobresurt de la caixa de ressonància.
A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és parallela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda Al mànec sovint s’hi integren el claviller , les celletes i els trasts
guitarra-lira

Guitarra-lira francesa, 1808
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada en forma de lira i amb un mànec similar al de la guitarra convencional.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt Iconogràficament n’hi ha representacions que daten del segle IX, però fou durant el segle XIX que gaudí de més popularitat com a instrument acompanyant del cant, sobretot en ciutats com París i Londres Consta d’una caixa de fons pla en forma de lira i d’una tapa harmònica plana Les obertures acústiques poden ser circulars, situades a cada banda de les cordes, o en forma d’efa El mànec està dividit en trasts fixos, i el claviller és pla Consta de sis cordes de tripa afinades com en la guitarra moderna convencional
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
blue note
Música
Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus III, VII i, menys sovint, el V, de l’escala major.
És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria…
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina