Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…

El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…

L’origen medieval de la música, a França, va lligat a la cultura clerical És als monestirs on s’elaboren els tipus musicals desconeguts anteriorment, que són, al principi, gèneres cantats Dos d’aquests tipus, el versus i la sequentia , serviren de base, en les abadies llemosines, per a la cançó dels trobadors etimològicament, autors de tropus occitans, imitats a França en el decurs del s XII amb l’escola dels trouvères Al s XIV, gràcies a Guillaume de Machault, la cançó profana francesa esdevingué polifònica, gènere que no parà de desenvolupar-se al nord de França i a Flandes fins al s XVI…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…

És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…

Vida Fill de família humil, visqué els primers quinze anys a la torre de guaita on treballava el seu pare, fet pel qual sempre cregué que aquest insòlit lloc, des d’on observava el món a 35 metres d’alçada, li havia donat un sentit clar i lineal de l’espai i una visió ampla i oberta de la natura Des de petit mostrà una bona predisposició per a la música a vuit anys aprengué a tocar el violí, i el 1906 ingressà al Conservatori de Praga Fou, també, un apassionat de la literatura i la poesia, passió que amb el temps es reflectí en òperes, cançons i obres corals vinculades a poetes txecs que,…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Monsalvatje i Fossas , i el seu pare, Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias , mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i violí amb Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li…

La ciutat de Sant Petersburg fou creada per Pere I el 1703, com a port rus a la mar Bàltica Fou capital de Rússia del 1712 al 1918 Del 1914 al 1924 rebé el nom de Petrograd, i del 1924 al 1991, el de Leningrad El 1991 tornà al seu antic nom Pere I, que concebia la música com un instrument més del poder, donà impuls a l’activitat musical Durant el seu regnat nasqueren diverses bandes militars, i els conjunts de corda foren introduïts per amenitzar els balls de cort El 1713 el cor de la cort fou traslladat de Moscou a Sant Petersburg El 1729 es creà una orquestra a la cort i el 1736 hi tingué…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…