Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Gabriel de Tarde
Sociologia
Sociòleg francès.
Magistrat 1869-94 i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia 1893-1904, a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals invenció, imitació i oposició Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation 1890 i Les lois sociaux 1898
Francesc Joan Mas
Literatura catalana
Humanista.
Catedràtic de gramàtica a la Universitat de València, hi fomentà la difusió de textosd’Erasme, de qui era un fervent admirador, amb l’edició d’ Epitome copiae uerborum 1552 i De ciuilitate morum puerilium 1554 Publicà també uns Opuscula moralia 1550 de Plutarc, en versions llatines de Budé, Erasme i altres, escoliades per ell És autor, sembla, d’un opuscle, De contemptu mundi , a imitació d’Erasme
Cristina Álvarez Serra
Judo
Esportista especialitzada en wushu i àrbitre de judo.
Fou cinturó negre primer dan Competí representant el Club Esportiu Wushu Barcelona i fou campio-na d’Espanya en armes i subcampiona en mà buida 2007 i medalla de bronze en armes 2008 Guanyà el Campionat de Catalunya en les especialitats de mà buida 2007, armes 2007, 2008 i estils imitació 2009 Compaginà l’alta competició amb la tasca d’àrbitra de diverses competicions
Agnolo Firenzuola
Història
Erudit italià.
Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon
Manuel de Figueiredo
Teatre
Dramaturg portuguès.
Defensà la imitació dels tràgics grecs per crear un teatre nacional portuguès Començà a escriure el 1756, però durant vint anys no pogué estrenar res Foren publicats tretze volums de drames 1804-15, alguns dels quals són uns bons exemples de tragèdia filosòfica neoclàssica, basada en l’observació de costum i amb intenció moralitzadora Artaxerxes II i Viriato 1757, Inês 1774 i As Irmãs 1775
Thomas Lodge
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Féu poemes a imitació de Lyly i la poesia francesa i italiana contemporànies Escriví assaigs, el poema Scillaes metamorphosis 1589 i peces dramàtiques costumistes En destaquen les novelles The Delectable Historie of Forbonius and Prisceria 1584, Rosalynde 1590 —font d' As you Like it, de Shakespeare—, William Longbeard 1593 i A Marguerite of America 1596, influïdes per Sèneca, l’eufuisme i la novella pastoral, entre altres corrents
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al segle XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes segle III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
Frederic I de Prússia
Història
Elector de Brandenburg (Frederic III) (1688-1713) i rei de Prússia (1701-13).
Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina