Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Esteve Francès i Cabrera

Esteve Francès i Cabrera
Pintura
Pintor.
Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso…
Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
Cinematografia
Escola d’ensenyament de Barcelona que, juntament amb el Grup Cinema-Art, constitueix un centre unificat de producció, investigació i promoció de nous realitzadors, guionistes, tècnics i actors.
Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en…
Conservatori de Música de Badalona
Música
Institució nascuda d’un acord entre l’Ajuntament de la ciutat i una institució privada.
Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Arthur Coleman Danto
Filosofia
Filòsof i crític d'art nord-americà.
Després de servir en l’exèrcit a la Segona Guerra Mundial estudià art i història de l’art a la Universitat de Wayne, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, centre on es graduà i on, un any després de començar a impartir-hi cursos, el 1951, obtingué el doctorat s’hi jubilà el 1992 President de l’Associació Filosòfica Americana i de la Societat Americana d’Estètica, en el vessant filosòfic tractà conceptes bàsics de la filosofia influït per les idees de Friedrich W Nietzsche, Arthur Schopenhauer o Maurice …
temps prohibits
Dret canònic
Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn (abstinència) o d’impartir la benedicció nupcial solemne —durant l’Adv ent i la Quaresma—.
Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat
Escola fundada l’any 1991, dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació.
Situada provisionalment a Sant Just Desvern a l’espera que finalitzi la construcció del campus de Castelldefels, ha estat un centre pilot a l’Estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents El seu primer director, Xavier Bara, rebé, l’any 1996, la medalla Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a altres universitats d’arreu de l’estat
Antonio Vallejo-Nájera Lobón
Psiquiatria
Militar
Metge i militar castellà.
Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del…
Ernest Xancó i Creixell
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra.
Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals el reclamà…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina