Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
Regata Mare Nostrum
Vela
Competició de vela de creuer.
Iniciada el 1973 per Antonio Beghetti com a prova en solitari, des de fa uns quants anys també es disputa en la modalitat a dos Amb intermitències, se n’han celebrat vint-i-tres edicions És una de les proves clàssiques a Catalunya
Gabaon
Antiga vila de Palestina, molt pròxima a Jerusalem.
Densament poblada des del 3100 aC, fou abandonada el 1570 aC, i no fou iniciada una nova ocupació de la ciutat fins el 1350 aC A l’època de Josuè formava part d’una tetrarquia hevea Sotmesa pels israelites, fou incorporada al territori de Benjamí
Landshut
Ciutat
Ciutat del land de Baviera, Alemanya, vora l’Isar.
Indústria cervesera, de ceràmica i de vidre, de maquinària i de motors Antiga residència dels ducs de Baviera, entre els seus monuments cal destacar la Martinskirche, en gòtic tardà, obra de HStethaimer, iniciada el 1389 Diversos edificis gòtics donen a la ciutat un caire medieval
psicofísica
Biologia
Psicologia
Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.
La psicofísica fou iniciada pel físic i matemàtic alemany GTFechner a partir de les investigacions d’EHWeber i donà, com a resultats principals, el descobriment dels llindars de la sensació llindar i la llei de Weber-Fechner, així com la constitució de la psicofisiologia
Revista Catalana de Teologia
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Iniciada el 1976 i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses Ha assolit un reconeixement internacional
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general,…
Santa Anna
Ermita
Ermita i antic monestir augustinià del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat a l’E del terme, vora Prenafeta.
La construcció de l’església fou iniciada el 1373 el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, de la jurisdicció de Poblet
Portals Nous
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el de Palma.
Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
semiologia
Música
Ciència musical paleogràfica.
Iniciada per Eugène Cardine, estudia la manera de traçar els signes musicals antics hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina