Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
trehalosa
Bioquímica
Disacàrid no reductor format per dues restes de d-glucosa.
Es presenta en l’hemolimfa de molts insectes
hemocel
Zoologia
Aparell vascular primitiu compost essencialment de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula la sang.
És present en els anèllids primitius, onicòfors i en els insectes
La lluita biològica de flagells agrícoles amb ratpenats
Tot i que s’ha reconegut el gran potencial dels ratpenats en la lluita biològica contra molts flagells agrícoles, aquest mètode no s’ha emprat al nostre país fins fa molt poc temps Diversos estudis duts a terme als Estats Units han demostrat que els ratpenats permeten estalviar als agricultors uns quants milions de dòlars del pressupost per al control de plagues Així, s’aplica als conreus intensius de cotó, de cafè i de blat, i també a les explotacions hortofructícoles de productes ecològics o integrats D’altra banda, cal considerar els beneficis per a la salut pública derivats del fet que…
nepentàcies
Botànica
Família de ranals que consta d’un sol gènere (Nepenthes) i d’unes 60 espècies, pròpies de Malàisia i de Madagascar.
Són arbusts o herbes dioiques, amb fulles terminades en ascidis, destinats a capturar insectes
uricotèlic | uricotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.
Són uricotèlics els gastròpodes, els insectes, els rèptils llevat dels quelonis i els ocells
turac
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids, d’uns 40-60 cm de llargada, bec curt i gruixut, cap amb un plomall erèctil, dit extern de les potes movible, cua vistosa i desenvolupada, colors lluents blaus i verds amb taques roges a les ales, i fosses nasals cobertes per plomes.
Habiten a la selva africana i s’alimenten d’insectes i vegetals, sobretot bananes
estridular
Entomologia
Emetre un so estrident.
En sentit estricte, només poden estridular els insectes que disposen de l’òrgan estridulós
espermatòfor
Zoologia
Estoig coriaci, membranós o gelatinós, que, en els animals amb fecundació interna sense còpula, embolcalla i protegeix els espermatozoides des que surten de l’aparell reproductor masculí fins que entren en el femení.
Es dóna, entre d’altres, en els insectes, els escorpins i els amfibis urodels
ditíscids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters adèfags.
Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal esmentar …