Resultats de la cerca

Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som  1933 i en…

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Fill de Carles Pi i Sunyer Secretari de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1973-76, el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya 1975-78, representà a Esquerra Republicana com a diputat a Corts 1980-82 i com a senador 1982-86 Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort

Iniciat de jove en l’independentisme, s’adherí a Estat Català i l’any 1936 ocupà una de les secretaries de les Joventuts del partit Lluità en la Guerra Civil Espanyola i participà també en els fets de maig de 1937 Empresonat al Poblenou de l’abril al desembre del 1939, un cop alliberat collaborà en els serveis d’espionatge del consolat nord-americà amb informes sobre membres de l’Alemanya nazi residents a Barcelona Detingut al març del 1944, fou empresonat fins al desembre del 1945 Posteriorment abandonà l’activisme polític tot i que continuà militant a Estat Català, partit del…

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "Circular del SCIC"

Fundat el 1965, és integrat per Wilhelm Melcher primer violí, Ida Bieler segon violí, Hermann Voss viola i Peter Buck violoncel El 1966 guanyà el premi del Concurs Villa-Lobos de Rio de Janeiro i participà, com a representant de la República Federal d’Alemanya, en el congrés mundial de les Joventuts Musicals, celebrat a París També aconseguí el Prix Americaine com a millor quartet en el prestigiós concurs internacional d’execució musical de Ginebra Dugué a terme les seves primeres gires internacionals el 1967 Enregistra en exclusiva per a Deutsche Gramophon des del 1969 Té un…

S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE Arran del pacte de Lizarra 1998 s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català El setembre del 2023 fou expulsat del PSOE pel seu posicionament contrari a…

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…

Funcionari de correus fins el 2003, estudià Història Contemporània 2012-15 Membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya PCC, en fou secretari general de les joventuts i director de l’òrgan oficial, Avant 1989 Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa EUiA 2000-12, fou membre de la presidència federal d’Esquerra Unida 2002-12, vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, membre del comitè executiu del PCC, del consell de presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres Diputat al Parlament de…

Filla de sindicalistes, la seva família tornà a Barcelona el 1930, i molt aviat s’incorporà a les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya Durant la Guerra Civil Espanyola  treballà de periodista en diaris republicans i com a traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda La seva foto, amb l'uniforme de miliciana republicana i amb un fusell a la terrassa de l’Hotel Colón de  Barcelona, presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, esdevingué un símbol de la causa republicana Posteriorment visqué exiliada a França i a la República Dominicana Tornà…