Resultats de la cerca
Es mostren 1452 resultats
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
Mesopotamia
Regió
Regió del NE de l’Argentina, al límit amb el Brasil i l’Uruguai.
És una plana molt poc accidentada, limitada pels rius Paraná, Iguaçú i Uruguai Comprèn les províncies de Corrientes, Entre Ríos i Misiones Les principals riqueses són el mate i la fusta A més dels boscs, hi ha prats, on la ramaderia bovina i equina és bastant desenvolupada Els principals conreus són l’arròs i els cítrics Els nuclis de població són situats a la vora dels rius
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
antitiroidal
Medicina
agent o fàrmac antitiroidal.
Entre els agents que hom utilitza per a inhibir la funció tiroidal figuren el iode, administrat a dosis altes, i el liti, però l’ús d’aquests productes té una eficàcia limitada Actualment hom fa servir fàrmacs antitiroidals de síntesi, que corresponen al grup de les tiocarbamides, derivats de la tiourea i de l’imidazole, capaços d’inhibir algun dels diversos passos de l’elaboració de l’hormona tiroidal
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
Le Murge
Divisió administrativa
Regió geogràfica de la Pulla, Itàlia.
Constitueix un vast altiplà que s’estén parallel a la costa de la mar Adriàtica, vers la qual davalla, entre la vall de l’Ofanto, al N, i l’istme de Tàrent-Bríndisi, al S És una plataforma calcària, limitada per fractures, que no ultrapassa els 670 m d’altitud, on abunden les formacions càrstiques És poc poblada i els principals conreus són els arboris ametllers, vinya i oliveres
coma de Vaca
Vall del Ripollès, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de la Vaca
(2 815 m alt.), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’W, per la serra de Torreneules, i a l’E, per la serra de la Vaca que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És drenada pel torrent de la coma de Vaca , que al planell de la coma de Vaca on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme s’uneix al Freser
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina