Resultats de la cerca
Es mostren 2248 resultats
Lleó III d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1270-89).
Fill i successor d’Haitó I, concedí un privilegi comercial als catalans A fi de preservar el seu regne contra els mamelucs, els quals envaïren Armènia per primera vegada el 1276, dirigí una lliga de prínceps armenis que derrotà els egipcis i seljúcides 1278
Lleó Bergadà i Girona
Tecnologia
Doctor enginyer, especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.
Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme
Gaspar Miró i Lleó
Pintura
Pintor.
Treballà a la litografia Hurtado i assistí a l’acadèmia de Joan Ferrer i Miró Passà a Barcelona, on estudià a Llotja i fou deixeble de Ramon Amado Començà a pintar les seves característiques flors sobre fons negre Residí a París 1884-86, on assistí a acadèmies lliures, i tornà convertit en un bon pintor de natures mortes Installat a Vilanova, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que dimití per dedicar-se de ple a pintar Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1899 i 1903, i el 1902 tornà a París, on es dedicà a pintar vistes urbanes i dels Jardins du Luxembourg, que li eren ben…
Lleó Carnicer i Rossell
Periodisme
Periodista.
Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins
Lleó Borrell i Gambús
Música
Compositor de música lleugera i pianista.
Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , Acara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…
Lleó Solà i Gené
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de factura…
Xavier Goerlich i Lleó
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931
Corts de Lleó. Alfons VII, rei de Castella i Lleó
Corts de Lleó Alfons VII, rei de Castella i Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina