Resultats de la cerca

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum

Fou constituïda el 2 de juny de 1978, i els seus objectius són la promoció i difusió de l’edició de llibres en llengua catalana i la defensa dels interessos comuns dels seus associats Per a ser-ne membre de ple dret, l’editor ha de tenir un mínim del 30% del catàleg en català o un mínim de llibres publicats en català des de l’inici de l’activitat editorial Proporciona informació i assistència tècnica, comercial, econòmica i jurídica per a l’edició en llengua catalana, impulsa campanyes de propaganda, exposicions i estudis de mercat, i representa els seus associats en…

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc, tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans Des de l’any 1983 publica la revista “Viure en català”

Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s…

S'ha dedicat a l’organització de conferències i cursets de les seves matèries i publica un voluminós anuari de filologia catalana titulat Llengua & Literatura el volum I és del 1986 Els seus promotors són Josep Massot president, Lola Badia secretari, Josep Moran tresorer i Teresa Cabré i Enric Sullà vocals

L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…

Ramon de Penyafort funda una escola de llengua àrab a Múrcia

Usos lingüístics de la població catalana 2003 El 1997 es promulgà la reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya, que entrà en vigor l’any següent amb el nom de Llei de política lingüística Impulsada per Convergència i Unió CiU i consensuada amb els principals partits de l’arc parlamentari català, aquesta llei, ultra confirmar la posició preferent del català dins les institucions autonòmiques, els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica i els primers trams del sistema educatiu, pretenia estendre la presència de la llengua en àmbits de la vida civil on a…

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998, Jaume Pérez…

Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935, presidit per Amadeu…