Resultats de la cerca

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi

Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions

Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat

Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II

A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme

Fill i successor de Robert II Comte de Carrick, canvià el seu nom Joan en accedir a la corona El seu regnat fou presidit per les lluites entre el seu germà Robert, comte de Fife i duc d’Albany, i el seu fill, el príncep hereu David, duc de Rothesay, que morí jove La captura del seu nou fill hereu, Jaume, pels anglesos precipità la seva mort

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Germà de Francesc de Blanes Dominicà de Santa Caterina de Barcelona Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic És autor d’una obra sobre el rosari És considerat beat per l’Església Catòlica

Els seus membres es distingiren en les lluites contra els turcs i contra l’Imperi Entre aquests cal esmentar Miklós Zrínyi ~1508-56, que morí en la defensa de Szigetvár, assetjada per Solimà, i els seus nets Miklós Zrínyi , poeta, i Péter Zrínyi 162171, que morí decapitat La filla d’aquest darrer, Ilona Zrínyi 1643-03, es casà 1667 amb Francesc Rákóczy i després amb Imre Thököly

Declarada nulla la seva elecció pel fet d’haver-la acceptada essent ja bisbe d’una seu —cosa que prohibia el dret consuetudinari—, hom anullà tots els seus actes, fins i tot les ordenacions, i el cadàver fou llençat al riu El fet forma part de les lluites entre els partidaris del domini de la casa de Spoleto Esteve i la dels francs Formós