Resultats de la cerca

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907

Entre les matèries tèxtils naturals, les sedes són filaments Les matèries artificials o sintètiques són obtingudes per extrusió, gairebé sempre en forma de filament

Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat

Quan aquesta s’ha produït, hom mesura la longitud final de la proveta i obté la dimensió de l’allargament sofert per la proveta assajada, que, generalment, és expressat en percentatge de la longitud inicial De manera general, l’allargament varia d’un material a un altre inversament a les càrregues de ruptura i als límits elàstics respectius Aquesta mesura normalitzada de l’allargament és una característica que dóna noció, per exemple, de la ductilitat i forjabilitat d’un metall i és exigida en el forniment de peces que requereixen unes condicions determinades de seguretat

Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000

Les tres arestes concurrents a cada vèrtex són perpendiculars entre elles en conseqüència, el tríedre format per les tres arestes és trirectangle, els díedres definits per dues cares amb una aresta comuna són rectes, i les cares oposades són paralleles Les quatre diagonals del cub es tallen en un punt, el centre del cub, que és, alhora, el centre de simetria d’aquesta figura Si la longitud de l’aresta del cub és a , el volum del cub val a 3 , i la seva diagonal té una longitud de a √3