Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
còccix
Anatomia
Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.
És format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals i té una forma triangular, amb una base, un vèrtex, dues cares i dues vores És articulat amb el sacre per la base, el múscul gluti major hi és inserit a la cara posterior, l’elevador de l’anus i l’isquiococcigeal, a les vores, i l’esfínter de l’annus, al vèrtex
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
transaminasa
Bioquímica
Enzim que transfereix grups amínics.
Al cos humà en predominen dues la glutamat-oxalacètic-transaminasa GOT i la glutamat-piruvat-transaminasa GPT El múscul cardíac té grans concentracions de GOT el fetge, en canvi, en té de GPT Aquest fet és d’aplicació diagnòstica En l’infart de miocardi hi ha un valor més alt de GOT, però en les malalties del fetge hepatitis, cirrosi augmenten molt més les de GPT
decídua
Biologia
Nom donat a l’endometri a partir de la implantació de l’ou en la mucosa uterina.
Hom hi distingeix tres decídues la basal , entre el pol profund de l’ou i el múscul uterí, l' ovular , que recobreix la superfície de l’ou i el separa de la cavitat uterina, i la parietal , que correspon a la part extraplacentària de la cavitat uterina En la capa superficial de la decídua, que es desprèn en el momemt de l’expulsió de la placenta, hi ha les ceèllules deciduals, específiques de la gestació
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
claudicació intermitent
Patologia humana
Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços (de caminar, de córrer, etc) i que desapareix en suspendre l’exercici.
Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals
Alteració de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Definició Són anomenats alteracions de la situació i la motilitat del diafragma uns trastorns caracteritzats per la localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica, o bé per un defecte en la força de contracció, i que poden originar trastorns dels moviments respiratoris Causes, tipus i símptomes Les alteracions en la situació i la motilitat del diafragma es poden presentar com a conseqüència d’una gran diversitat de trastorns del tòrax, de la cavitat abdominal o de la innervació d’aquest múscul Hi ha diverses alteracions d’aquest tipus, per bé que les més freqüents són…
Secreció sebàcia
Fisiologia humana
El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el follicle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina