Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment. La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular: les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal.
Les parpelles
La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella superior. Quan les parpelles estan closes cobreixen completament el globus ocular. En canvi, quan estan obertes deixen una zona descoberta, la fenedura palpebral, en què queda exposat el segment de globus ocular necessari per a la visió en totes les direccions de la mirada. Cada parpella consta d’una capa externa i una capa interna, amb estructures diferents.
La capa palpebral externa és coberta de pell, sota la qual hi ha teixit cel·lular subcutani i dos músculs estriats: el múscul orbicular, innervat pel nervi facial, la contracció del qual determina l’apropament d’ambdues parpelles, i, a la parpella superior, el múscul elevador, innervat pel nervi motor ocular comú, la contracció del qual genera la separació voluntària d’ambdues parpelles i dóna lloc a la formació de la fenedura palpebral. A la vora de les parpelles hi ha uns fol·licles pilosos que originen uns pèls petits, les pestanyes. Als fol·licles, hi desemboquen unes glàndules sebàcies, les glàndules de Zeis, i a la vora de la parpella també desemboquen unes glàndules sudorípares, les glàndules de Moll.
La capa palpebral interna es compon d’una làmina cartilaginosa, anomenada tars, i un múscul llis, el múscul tarsal, innervat per fibres del sistema simpàtic, la contracció del qual determina l’elevació reflexa i involuntària de la parpella superior i estableix la fenedura palpebral. A la paret interna desemboquen altres glàndules sebàcies, les glàndules de Meibom.
La conjuntiva
La conjuntiva és una mucosa que recobreix les parpelles i el globus ocular, deixa lliure la còrnia i constitueix el nexe entre aquestes estructures. Es tracta d’una membrana transparent, d’un color rosa pàl·lid, amb grans vasos sanguinis, humida, llisa i brillant. Es compon de tres segments: bulbar, tarsal o palpebral i fòrnix.
La conjuntiva bulbar envolta el globus ocular. S’uneix d’una manera laxa a l’escleròtica i forma un rodet pla, d’uns 2 mm d’ample, al voltant de la còrnia, anomenat limbe cornial.
La conjuntiva tarsal o palpebral recobreix l’interior de les parpelles. S’uneix amb fermesa al cartílag palpebral subjacent. Conté una capa de fol·licles limfàtics que, en cas d’inflamació, esdevenen tumefactes i originen la sensació de tenir-hi un cos estrany.
D’altra banda, la conjuntiva del fòrnix és el sector que uneix els dos anteriors. Es tracta d’una mena de bossa, amb nombroses cavitats i plecs que garanteixen el moviment del globus ocular a més d’impedir el pas d’elements exteriors envers la part més profunda de l’ull.
La conjuntiva bulbar de la fenedura palpebral té dues formacions especials: el plec semilunar i la carúncula. El plec semilunar és un plec de la conjuntiva situat a l’angle intern de la fenedura palpebral. La carúncula constitueix una petita elevació de coloració vermellenca que segueix internament el plec semilunar. Presenta característiques cutànies i és proveïda de pèls fins, glàndules sebàcies i glàndules sudorípares.
L’aparell lacrimal
L’aparell lacrimal és format per les glàndules lacrimals i les vies lacrimals excretores.
Les glàndules lacrimals se situen a la regió superior i externa del globus ocular. Cada glàndula es troba dividida en dues parts pel tendó del múscul elevador de la parpella. Així, queda constituït un lòbul superior orbitari i un lòbul inferior palpebral. A aquestes glàndules s’afegeixen nombroses i petites glàndules lacrimals accessòries que se situen als plecs de la conjuntiva del fòrnix.
Les glàndules elaboren un líquid alcalí, d’alt contingut de clorur sòdic, i una certa quantitat de glucosa, gammaglobulines i lisozim, una substància de poder bactericida. El líquid lacrimal és abocat a la superfície de la parpella, on constitueix una pel·lícula lacrimal que cobreix la còrnia, la protegeix i la nodreix.
Les vies lacrimals excretores drenen el líquid lacrimal que no es necessita. Els orificis per on és drenat aquest líquid són els anomenats punts lacrimals, situats a l’angle intern de la fenedura palpebral, al costat de la carúncula, al plec semilunar, on queda formada una depressió anomenada llac lacrimal. El líquid penetra pels punts lacrimals i passa per uns canalicles, els conductes lacrimals superior i inferior. Aquests conductes aboquen el líquid en una dilatació, el sac lacrimal, situat a l’interior de la cavitat orbitària. El sac lacrimal es continua en la part inferior amb el conducte nasolacrimal, que desemboca a la regió davantera de les fosses nasals.