Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Johann Amos Comenius
Educació
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jan Amos Komenský, pedagog i teòleg txec.
Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també…
Joseph Canérot
Geologia
Geòleg i estratígraf occità.
Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…
Carles Torrent Tarrés

Carles Torrent Tarrés
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE CICLISME
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Com a amateur guanyà el Trofeu Guerrita 1995 i la Cursa del Llobregat 1999 Competí com a professional amb els equips Costa de Almería 2000-04, Catalunya-Ángel Mir 2005 i Viña Magna-Cropu 2006-07 El 2001 debutà a la Vuelta a España Guanyà el Gran Premi Cristal Energie 2007, i etapes al Gran Premi CTT Correios de Portugal 2000, el Gran Premi Internacional MR Cortez-Mitsubishi 2004 i les voltes a la Rioja, Castella i Lleó i Burgos Pel que fa a la pista, el 2004 aconseguí la medalla de bronze en persecució per equips en els Campionats del Món i els Jocs Olímpics d’Atenes Es proclamà…
Francesc Marçal
Història
Cristianisme
Lul·lista.
Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb…
,
Carlos Raúl Villanueva
Arquitectura
Arquitecte veneçolà.
Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i…
priorat d’Organyà
L’església parroquial d’Organyà, seu de l’antic priorat d’Organyà
© Fototeca.cat
Canònica
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà.
Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…
Paracels
Química
Nom amb què és conegut Theophrastus Hohenheim, metge i alquimista suís.
Fill de metge, format a diverses universitats Viena, Ferrara, etc , exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat Basilea, 1527-28 Sankt Gallen, 1531-33 Villach, 1538-39 Salzburg, 1540-41 La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia tant el macrocosmos univers com el microcosmos l’home són formats per '' sulphur ', '' mercurius ' i '' sal ', ordenats dinàmicament gràcies a…
Nichita Stǎnescu
Literatura
Poeta romanès.
Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…
Joan Salaia
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg.
Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina