Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
lacerna
Entre els antics romans, capot o mantell més aviat curt, de tela gruixuda, sense mànigues i sovint proveït de caputxa, que hom posava sobre la túnica.
davantal
Peça de vestir, generalment amb mànigues, que porten les criatures per a no embrutar-se el vestit, per a estar per casa i a l’escola.
Els vestits tradicionals
El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
roquet
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, anàleg al sobrepellís, amb mànigues estretes, vorejat normalment d’una àmplia punta brodada, que duen sobre la sotana els bisbes, prelats i altres dignataris eclesiàstics.
Anomenat antigament camicia, deriva de la camisa medieval
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
cot
Indumentària
Antiga peça de vestir llarga amb mànigues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per homes i dones; entre les classes privilegiades, hom solia adornar-la amb pell a les vores.
abric
Abric del començament del segle XX
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins sobre o sota els genolls, i en determinats casos fins als peus, generalment cordada al davant.
És confeccionada amb tota mena de teixits, pell, cuiro, etc
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…