Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors, Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…
,
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
Son Real
Possessió rústica, en la major part propietat del Govern de les Illes Balears, prop de Can Picafort, situada al municipi de Santa Margalida, a Mallorca.
Dins els seus límits també hi ha la necròpolis de Son Real , una de les més grans de l’illa El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics Originalment la seva extensió superava les 1000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar a l’Est El 2002 el Govern Balear adquirí la major part de la finca 379,5 ha amb els fons recaptats amb l’ecotaxa, un impost sobre el turisme La part de propietat pública correspon amb les edificacions de la possessió, i les zones de cultiu, els…
Biel Mesquida
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Gabriel Mesquida i Amengual.
Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…
,
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
Parlament de les Illes Balears
Política
Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu al palau de can March, a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del…
Son Serra de Marina
Caseria
Caseria i colònia d’estiueig del municipi de Santa Margalida (Mallorca), situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs parallels a la costa L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme
El món posttalaiòtic
El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…
Vilamòs
Vilamòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…
el Comte Mal
Folklore
Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d’altres indrets.
Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau , i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal” Josep M Quadrado Las bodas del Conde Malo , 1843, Ramon Picó i Campamar De pressa , 1884, Guillem Colom El Comte Mal, 1950 i d’altres l’han convertit en personatge literari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina