Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Felip Ferrera i de Llobera
Història
Ciutadà honrat de Barcelona, fill de Felip de Ferrera i Sacosta.
Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones…
Domènec Joan Sanllehy i Alrich
Història
Polític.
Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el matrimoni del…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan segle XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
François-Benoît Hoffmann
Música
Llibretista, dramaturg i crític francès.
El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a…
Felip de Saluzzo
Història
Noble italià, fill de Manfred III, marquès de Saluzzo, i de Beatriu de Savoia (que es casà en segones noces amb el rei Manfred I de Sicília), era germà, doncs, per banda de mare, de la reina Constança, muller de Pere II de Catalunya-Aragó.
Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta, Elionor de…
la Torreta de Navarrés
Despoblat
Despoblat del municipi de Navarrés (Canal de Navarrés), prop de la font de la Marquesa.
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
Anton Raphael Mengs
Maria Josefina de Lorena , retrat d’Anton Raphael Mengs
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor bohemi.
El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona El 1751 s’establí a Roma Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777 Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado La seva activitat més destacada és la de teòric elaborà, juntament amb JJWinckelmann, que conegué a Roma 1755 i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina