Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
tamboret
Transports
Peça que, en les embarcacions de vela amb pals de fusta, uneix els mastelers.
Consisteix en un tros de fusta prismàtic, de secció rectangular, que s’encaixa per un dels forats en les espigues dels pals mascles i dels mastelers i per l’altra meitat al peu dels mastelers
lampírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de mida petita o mitjana, amb els tarsos de cinc artells i teguments tous, la major part dels quals presenten òrgans luminescents.
Les femelles, en forma d’eruga, són les cuques de llum , àpteres o amb les ales minses, mentre que els mascles són alats Inclou unes 2000 espècies, moltes de les quals són corrents als Països Catalans
columbicultura
Columbofília
Cria de coloms.
En l’àmbit esportiu, els criadors ensinistren els coloms mascles perquè sedueixin una femella en competència directa amb d’altres de la mateixa espècie i la portin al seu colomar Aquesta pràctica competitiva ateny els coloms esportius
pedipalp
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador
plomatge nupcial
Anatomia animal
Ornitologia
Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu i, de vegades, per la presència d’ornaments, com les plomes dels costats del cap del cabussó emplomallat o les plomes escapulars del martinet blanc.
Sovint, és exclusiu dels mascles Hom l’anomena també plomatge d’estiu o de primavera puix és en aquesta època que la majoria dels ocells es reprodueixen per distingir-lo del plomatge d’hivern , que acostuma a ésser de colors apagats
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
escarabat rinoceront
Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
Els làbrids: tords i afins
Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…