Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
culícids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers que comprèn les espècies dels gèneres Culex, Anopheles i altres de similars, anomenades correntment mosquits.
Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals
cranc de fons

Cranc de fons
IOLR. Guy Paz Barcode of Life Data Systems (cc-by-nc)
Zoologia
És el cranc braquiür mediterrani que viu a més fondària (1.000 m).
Com la resta de les espècies del gènere Gerynidae , fa migracions horitzontals durant la posta, període després del qual mascles i femelles se separen i s’installen a diferent profunditat Té interès comercial
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
tamboret
Transports
Peça que, en les embarcacions de vela amb pals de fusta, uneix els mastelers.
Consisteix en un tros de fusta prismàtic, de secció rectangular, que s’encaixa per un dels forats en les espigues dels pals mascles i dels mastelers i per l’altra meitat al peu dels mastelers
lampírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de mida petita o mitjana, amb els tarsos de cinc artells i teguments tous, la major part dels quals presenten òrgans luminescents.
Les femelles, en forma d’eruga, són les cuques de llum , àpteres o amb les ales minses, mentre que els mascles són alats Inclou unes 2000 espècies, moltes de les quals són corrents als Països Catalans
columbicultura
Columbofília
Cria de coloms.
En l’àmbit esportiu, els criadors ensinistren els coloms mascles perquè sedueixin una femella en competència directa amb d’altres de la mateixa espècie i la portin al seu colomar Aquesta pràctica competitiva ateny els coloms esportius
pedipalp
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador
macaco

Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt…
gasela

Gasela dama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de…
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina