Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
amistançament
Relació sexual habitual d’home i dona fora del matrimoni.
efecte
Dret
Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic.
És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides…
quarta vidual
Dret civil català
Benefici que el dret successori català confereix al consort sobrevivent que amb els seus béns propis, units als que li puguin correspondre en l’herència del seu premort, resti mancada de mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, segons la posició social de la família.
Consisteix en la quarta part de l’herència líquida del premort, que percep a títol d’usufructuari en cas d’existir fills comuns del matrimoni Perd tot dret a la quarta vidual el consort sobrevivent si contrau matrimoni abans de reclamar-la, si viu maritalment amb una altra persona i si abandona o negligeix greument els fills comuns menors d’edat
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra
cosins encreuats
Antropologia
En la terminologia antropològica, traducció general dels termes emprats en cultures molt diverses per a designar els fills o filles de les germanes del pare i dels germans de la mare d’ego.
En oposició als cosin parallels , que inclouen als fills o filles dels germans del pare i de les germanes de la mare Aquesta classificació té la imortància com a mecanisme regulador del matrimoni Així, és freqüent en moltes d’aquestes cultures de considerar la unió sexual o el matrimoni entre cosins parallels com a incestuós, mentre que hom tendeix, en canvi, a afavorir les unions entre cosins encreuats
Arnalda de Caboet
Història
Senyora de les valls de Caboet, d’Andorra i de Sant Joan.
Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199
tractats de Blois
Història
Sèrie de quatre tractats signats a Blois entre el 1504 i el 1512 amb els quals foren adoptats un conjunt d’acords diplomàtics tendents a establir un statu quo polític a Itàlia.
Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni…
Elvas
Ciutat
Ciutat del districte de Portalegre, a l’Alt Alentejo, Portugal.
Centre agrícola i ramader 13 507 h 1981 Hi ha un castell dels s XII-XV La catedral fou construïda per Francisco d’Arruda cap al 1517 Prop d’Elvas, a Salvatierra, Joan I de Castella i Ferran I de Portugal signaren, el 1383, l’anomenat acord d’Elvas , que concertava el matrimoni de Beatriu de Portugal amb Joan I de Castella i que, posat cas que Ferran I morís sense fills mascles, disposava que heretarien la corona els fills del matrimoni concertat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina