Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…
mostra
Porció o unitat d’alguna cosa, especialment d’una mercaderia, que hom mostra per fer-ne conèixer la qualitat.
cotització
Economia
Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, producte, article o mercaderia.
warrant
Economia
Títol endossable i pignorable representatiu de la propietat d’una mercaderia, generalment agrícola, dipositada en un magatzem o en docs.
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
bala

Bales de palla en un camp d’Àustràlia
© Jobhopper | Dreamstime.com
Transports
Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros (eventualment coberta amb canemàs o sac).
Sol prendre una forma prismaticorectangular La bala és una de les formes generals de l’embalatge industrial o comercial, la consistència del qual no és donada per una armadura o un recipient on són aconduïts els materials, sinó per aquests mateixos materials la bala només pot ésser feta, doncs, amb mercaderies susceptibles d’ésser premsades sense malmetre's, tals com la palla, el cuir, el paper, el suro, les matèries tèxtils en floca o filades, etc La bala de paper porta dues cobertes de fusta que protegeixen els fulls superiors i inferiors de la pressió dels fleixos La bala de suro taps, etc…
agència de premsa
Periodisme
Organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals als llocs on es produeixen els esdeveniments, i les classifica i transmet a les empreses subscrites (periòdics, emissores de televisió i de ràdio, etc).
Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una…
Miquel Gual i Camarena
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…
bolla
Economia
Dret fiscal
Marca que hom posa en una mercaderia per indicar-ne l’origen o que ha estat reconeguda o despatxada en la duana.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina