Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
saturació
Economia
Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
Si les mercaderies no són conservables, com ara alguns productes alimentaris, la saturació pot provocar importants caigudes de preus Si són de bon conservar, normalment són emmagatzemades en espera de preus millors La saturació de mercats és un dels elements fonamentals en el desencadenament de les crisis capitalistes crisi
albarà
Economia
Dret mercantil
Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada, i que n’indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que, si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia.
mostra
Porció o unitat d’alguna cosa, especialment d’una mercaderia, que hom mostra per fer-ne conèixer la qualitat.
cotització
Economia
Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, producte, article o mercaderia.
warrant
Economia
Títol endossable i pignorable representatiu de la propietat d’una mercaderia, generalment agrícola, dipositada en un magatzem o en docs.
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
agència de premsa
Periodisme
Organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals als llocs on es produeixen els esdeveniments, i les classifica i transmet a les empreses subscrites (periòdics, emissores de televisió i de ràdio, etc).
Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una…
Miquel Gual i Camarena
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…
bala
© Jobhopper | Dreamstime.com
Transports
Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros (eventualment coberta amb canemàs o sac).
Sol prendre una forma prismaticorectangular La bala és una de les formes generals de l’embalatge industrial o comercial, la consistència del qual no és donada per una armadura o un recipient on són aconduïts els materials, sinó per aquests mateixos materials la bala només pot ésser feta, doncs, amb mercaderies susceptibles d’ésser premsades sense malmetre's, tals com la palla, el cuir, el paper, el suro, les matèries tèxtils en floca o filades, etc La bala de paper porta dues cobertes de fusta que protegeixen els fulls superiors i inferiors de la pressió dels fleixos La bala de suro taps, etc…
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina