Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Jaume Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí
Congrés Internacional de Medicina del Bàsquet
Basquetbol
Congrés internacional de medicina esportiva especialitzada en el basquetbol, celebrat a Barcelona l’any 1997.
Fou impulsat per la Federació Catalana de Basquetbol coincidint amb el Campionat d’Europa a Catalunya Tingué lloc entre el 2 i el 4 de juliol a la clínica Teknon Hi participaren, a part de metges d’arreu del món, personalitats de la medicina esportiva catalana com els doctors J Guillén i R Cugat
Jordà de Torre
Metge de Montpeller.
El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924
Ramon Ballester i Noguera
Medicina
Metge.
Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798
Marià Seguer
Historiografia catalana
Metge i erudit.
Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…
malaltia Stokes-Adams
Patologia humana
Síncope cardiogènica de causa elèctrica, de caràcter transitori o definitiu, que provoca una pèrdua sobtada de consciència, sense relació ni amb la positura ni amb l’esforç, que pot cursar amb convulsions i, a vegades, amb afectació cerebral greu.
Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875
La Protectora
Societat de socors mutus fundada el 1869 a Palma (Mallorca) que assolí una gran popularitat.
Arribà a tenir més de 5 000 socis A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa balls de carnaval disposà d’un orfeó i un teatre Amb la implantació el 1940 de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se
Ignasi Muntaner
Metge.
Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Jordi Baillat
Medicina
Metge.
Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina