Resultats de la cerca
Es mostren 3450 resultats
raça baltooriental
Antropologia física
Raça del grup leucoderm que ocupa bàsicament l’est i el nord-est d’Europa i s’ha expandit pel nord i el centre d’Àsia.
Els seus representants són predominantment braquicèfals, de talla una mica superior a la mitjana 1,66-1,69 m, de cos rabassut, de cabells i ulls molt clars i de nas ample i curt molt característic
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Medicina
Centre hospitalari de Badalona.
El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat,…
Gutland
Divisió administrativa
Regió meridional de Luxemburg, al massís ardenès.
Travessada pel riu Alzette, al SE hi ha un sector una mica muntanyós obert sobre la gran vall del Mosella, la qual limita amb la RF d’Alemanya Hi ha conreus intensius hortifructícoles, florals i de viticultura vins de Mosella
càlam

Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
Les potamogetonàcies
Potamogetonàcies 1 Llengua d’oca Potamogeton nodosus a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant x 5 c els quatre aquenis x 5 d detall d’un aqueni x 7 2 Potamogeton pectinatus aspecte general de la planta x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors Potamogeton , el principal, i Groenlandia , que recull les espècies de fulles oposades Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i una mica…
puput

Puput
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de 28 cm, que és de color bru rosat, té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans
Juan Oliver
Pintura
Pintor d’origen desconegut, que el 1330 signà el Retaule mural de la Passió del refetor de la catedral de Pamplona.
El seu estil, d’una gran sensibilitat i imaginació, és una mica arcaic, bé que les figures i la composició guarden una certa simetria entre elles Hom l’ha cregut d’origen anglès pel seu estil afí al de determinats mestres anglesos
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
el Dorífor
Escultura
Estàtua grega clàssica, obra de Policlet, coneguda com el cànon, car l’escultor es proposà de donar-hi un esquema de les proporcions perfectes del cos humà, modulat pel cap, que havia d’ésser set vegades menor que l’alçària total.
L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan segle V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis
alosa

Alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina