Potamogetonàcies. 1 Llengua d’oca (Potamogeton nodosus): a aspecte general (x 0,5); b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant (x 5); c els quatre aquenis (x 5); d detall d’un aqueni (x 7). 2Potamogeton pectinatus: aspecte general de la planta (x 0,5).
Eugeni Sierra
Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors: Potamogeton, el principal, i Groenlandia, que recull les espècies de fulles oposades. Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i una mica salabroses, i són més freqüents i abundants a la terra baixa. Algunes espècies de creixement molt ràpid poden obstruir canals i séquies. El nom de Potamogeton fou donat per Dioscòrides, al segle I, a una planta que proliferava a les aigües.
En general, són plantes perennes de tiges allargades, flexibles i nuoses, i de fulles esparses —oposades a Potamogeton densus—, simples i enteres, estipulades i, de vegades, embeinadores. Les flors, disposades en espigues axil·lars pedunculades, són hermafrodites, regulars, tetràmeres i de tèpals lliures i poc vistosos; tenen quatre estams units a les peces del periant i un gineceu format de quatre carpels lliures o una mica soldats. L’ovari, súper, porta un estil curt o nul. Els fruits són petits aquenis. En general, la pol·linització és anemòfila, encara que es poden donar totes les gradacions entre l’anemofília i la hidrofília. P. filiformis i P. pectinatus, per exemple, presenten unes espigues florals laxes, interrompudes, que floten a la superfície de l’aigua i deixen anar el pol·len, que és transportat passivament fins als estigmes. En canvi, les espècies que tenen les espigues erectes, emergents, com P. natans, posseeixen un pol·len que perd ràpidament el poder de germinar en contacte amb l’aigua. P. pectinatus pol·linitza i fructifica sense treure les espiguetes fora de l’aigua quan, de vegades, es desenvolupa en aigües una mica profundes.
Els potamogètons normalment es desenvolupen en grans masses, i no és gens rar veure’n poblaments monospecífics, que han eliminat altres competidors aquàtics. El de la fotografia, Potamogeton nodosus, és una espècie cosmopolita que floreix al juliol i a l’agost, formant unes espigues compactes, molt aparents, que donaran uns fruits bruns i lluents,
Josep M. Tirado / Lligabosc
P. nodosus és potser l’espècie més representativa a la nostra flora. És una planta de fulles grans, ovalades, llargament peciolades, les superiors surants i una mica coriàcies, que es desenvolupa a les aigües estancades o als rius de corrent feble i sovint forma grans masses. Hom la troba a la terra baixa de tot el país i també a l’estatge montà. Al delta de l’Ebre, on rep el nom de llengua d’oca, constitueix el principal aliment per a molts ocells. P. pectinatus és una altra espècie molt estesa, de fulles llargament embeinadores i de limbe linear o subcapil·lar, amb estries transversals; es fa preferentment en aigües d’una certa salinitat. P. densus (o Groenlandia densa) es diferencia bé de les altres espècies de potamogètons per la tija ramificada dicotòmicament i per les seves fulles oposades, el·líptiques, amplexicaules, freqüentment corbades i denticulades; té els peduncles florals curts i corbs. Es troba de manera escadussera per tot el territori dels Països Catalans.