Resultats de la cerca

Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids

El seu tast característic és causat bàsicament per l’acció de microorganismes en maduració superficial La humitat màxima que conté és d’un 44%, i el límit de greix sobre sòlids, d’un 50%

Alguns autors el restringeixen a les plantes verdes pluricellulars, excloent-ne els fongs, els protists autotròfics i els microorganismes protocariotes És un concepte de poc interès sistemàtic, però és bastant usat en el llenguatge planer

Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases

Es troba a la llet de vaca i constitueix un factor de creixement per a alguns microorganismes És un precursor en la biosíntesi de la pirimidina en alguns bacteris i de la de l’àcid uridílic

És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes

S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…

Els mètodes de selecció més corrents solen ésser la selecció en massa o fenotípica, la selecció genealògica pedigrí o individual, l’anàlisi de la descendència de futurs reproductors, l’obtenció i l’encreuament de línies pures i l’aïllament de cultius purs de microorganismes

La formen les parets primes de les vellositats placentàries i fa les funcions de filtre en separar la circulació sanguínia materna de la fetal, cosa que impedeix el pas d’elements d’una grandària i unes característiques determinades, com ara la majoria dels microorganismes