Resultats de la cerca

Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que presenten…

El seu tast característic és causat bàsicament per l’acció de microorganismes en maduració superficial La humitat màxima que conté és d’un 44%, i el límit de greix sobre sòlids, d’un 50%

Alguns autors el restringeixen a les plantes verdes pluricellulars, excloent-ne els fongs, els protists autotròfics i els microorganismes protocariotes És un concepte de poc interès sistemàtic, però és bastant usat en el llenguatge planer

Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases

Es troba a la llet de vaca i constitueix un factor de creixement per a alguns microorganismes És un precursor en la biosíntesi de la pirimidina en alguns bacteris i de la de l’àcid uridílic

És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes

S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids

La formen les parets primes de les vellositats placentàries i fa les funcions de filtre en separar la circulació sanguínia materna de la fetal, cosa que impedeix el pas d’elements d’una grandària i unes característiques determinades, com ara la majoria dels microorganismes

Els mètodes de selecció més corrents solen ésser la selecció en massa o fenotípica, la selecció genealògica pedigrí o individual, l’anàlisi de la descendència de futurs reproductors, l’obtenció i l’encreuament de línies pures i l’aïllament de cultius purs de microorganismes

El 1850 descobrí l’existència de petits corpuscles filiformes dins la sang d’animals especialment xais atacats de carboncle Ulteriorment, a la llum d’una memòria de Pasteur, indicà que aquells corpuscles, que anomenà " bacteridies carbuncloses ", eren els microorganismes causants de la malaltia del carboncle