Resultats de la cerca

Doctora en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid Fou professora d’economia a la UNED 1977-90, a l’Escola de Pràctiques Jurídiques de Màlaga i a l’Institut d’Estudis Fiscals El 1979 accedí, a través d’oposicions, al Cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i, des d’aleshores, exercí diversos càrrecs relacionats amb l’Administració Tributària En el terreny de la política, fou diputada autonòmica per Màlaga fins el 1994, any que fou nomenada consellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia en el gabinet de Manuel Chaves, i tres anys més tard s’afilià…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va recaure sobre la…

Orfe de pare als onze anys, tingué una infantesa difícil, i als quinze anys 1972 s’afilià al Partit Laborista El 1981 es graduà en estudis asiàtics a la Universitat Nacional Australiana de Canberra, amb l’especialitat en xinès mandarí El 1981 ingressà al servei diplomàtic i fou destinat a les ambaixades d’Estocolm i Pequín, en la qual ocupà el càrrec de primer secretari El 1988 tornà a Austràlia i treballà com a cap de l’equip del líder laborista de Queensland Wayne Goss, aleshores a l’oposició, i contribuí decisivament al triomf d’aquest en les eleccions en aquest estat 1989, en el govern…

L’any va estar marcat per l’elecció d’una nova primera ministra neozelandesa, Jacinda Ardern © Nevada Halbert L’any va estar marcat per l’elecció d’una nova primera ministra, Jacinda Ardern, una jove i recent nomenada líder del Partit Laborista, que va derrotar a les eleccions el fins llavors primer ministre conservador Bill English Ardern va prioritzar la lluita contra les desigualtats renda i gènere i la pobresa que alimenta la crisi de l’habitatge i la precarietat de la comunitat maori Una de les primeres mesures del nou Govern, que se sustenta en una coalició amb…

La llei que ha de reduir la setmana laboral a França a 35 hores, presentada per la ministra de Treball, Martine Aubry, i aprovada pel Govern francès el passat mes de desembre, supera el tràmit de l’Assemblea Nacional francesa La llei rep els vots a favor de 316 diputats socialistes, comunistes, radicals i verds, i els 254 en contra de gaullistes, liberals i democristians Com a contrapartida a la reducció de la setmana, la llei ofereix flexibilitat de la jornada laboral i una moderació salarial La llei és ratificada pel Senat el 19 de maig

L’Assemblea Nacional de França aprova la segona llei impulsada per la ministra Martine Aubry per a fixar en 35 hores la setmana laboral Un cop ratificada pel Senat, la llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2000 a les empreses de més de 20 empleats L’any 2002 la llei també afectarà les empreses de menys de 20 empleats, i es limitarà el nombre d’hores extraordinàries anuals a 130 Queden exemptes de la llei les empreses de transport públic, de ferrocarrils i els funcionaris, que hauran de negociar els horaris de manera independent

El govern encapçalat per la primera ministra, Theresa May, expulsa 23 diplomàtics russos de la Gran Bretanya després que el govern rus declinés respondre sobre la mort o intents d’assassinat de diverses persones d’origen rus residents al país Els darrers casos, ocorreguts el març del 2018, són els de l’exespia Serguei Skripal i la seva filla, i l’home de negocis Nikolai Gluixkov vinculat al milionari dissident Borís Berezovski, trobat mort el 2013 El 2006, la mort de l’exagent del KGB Aleksandr Litvinenko, enverinat per una substància radioactiva, provocà una crisi diplomàtica…

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

Més de 30000 industrials i empresaris francesos es manifesten pels carrers de París contra la llei de les 35 hores laborals a la setmana aprovada per la ministra de Treball de França, Martine Aubry La manifestació es fa el dia abans que es comenci a discutir a l’Assemblea Nacional francesa la segona de les lleis de les 35 hores presentades per Aubry, que han d’entrar en vigor l’1 de gener del 2000 per a totes les empreses de més de 20 treballadors Fins ara, un milió de companyies encara tenen pendent la signatura dels acords sobre les 35 hores amb els seus treballadors

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…