Resultats de la cerca

El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’aparell en un dels…

Organitzà, amb Alfred Strauss, el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de l’Estat espanyol a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Mira També amb Mira i Strauss, creà el centre d’observació psicològica La Sageta El 1940 fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica, que dirigí Des del 1945 fou professor de psicologia de la infància i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà La infancia anormal 1933, Oligofrenias 1942, Psicología del niño y del adolescente 1957, Niños psicópatas 1948, etc Fou president de la Societat Catalana de…

Ex Mira quin gegant , referit a una persona d’estatura particularment baixa

Hom el representa amb doble cara, l’una que mira endavant i l’altra endarrere

Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet, Puta misèria…

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Descobrí la birefringència de la calcita 1669 i la descriví a Experimenta crystalli islandici disdiaclastici quibus mira et insolita refractio detegitur