Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
alta definició
Electrònica i informàtica
Comunicació
En televisió digital i vídeo, capacitat de reproducció d’imatges d’alta definició, segons els estàndards de l’EICTA (European Information, Communications and Consumer Electronics Technology Industry Association).
S'estrenà l’any 2005, amb el nom d' HD ready , i podia mostrar imatges amb, almenys, 720 línies horitzontals Els modes 1080p i 1080i tenen una resolució de 1920×1080 línies la lletra p indica que l’escombrat de la imatge és progressiu, i la i , que és entrellaçat L’estàndard 1080p rep el nom de HD full , i l’utilitzen els vídeos d’alta definició les emissions radiades d’alta definició, quan es fan, solen ser en l’estàndard i
James Gordon Bennett
Periodisme
Periodista nord-americà.
L’any 1835 fundà el diari “Morning Herald”, després intitulat “New York Herald” Introduí en la premsa un estil agressiu, consistent a ampliar determinats sectors borsa, esports, modes i notes de societat i a explotar les possibilitats del periodisme gràfic i les notícies relacionades amb el sexe o el crim Per tal d’aconseguir la màxima actualitat en les notícies, utilitzà en exclusiva noves línies de telègraf El seu nom va unit a les primeres competicions d’automobilisme copa Gordon Bennett
Paul Poiret
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Modista, dissenyador, decorador i pintor francès.
Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura
teoria de la imitació
Filosofia
Doctrina segons la qual l’art consisteix a imitar.
En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament
supertònica
Música
El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.
En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un cop fixat el material, l’únic paràmetre…
Robert Martínez i Baldrich
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Signava només Baldrich Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona 1905, on fou company de Julio Antonio Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid 1917 Dedicat a la illustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys vint Establert a Nova York 1928, collaborà a Vogue i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat Darrerament conreà també la pintura a l’oli
Manuel Risques Trillas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat
Ferran Bosch i Tortajada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, més conegut per Bosc.
Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves
Gontier de Soignies
Música
Trobador francès.
Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina